Nota de premsa (CAT / CAST)

simposi_fly_xic

CAT//

El col·lectibo / Les posterioris, un col·lectiu d’artistes i investigadors, organitza durant els dies 26 i 27 de setembre un Simpòsium sobre Art d’acció a l’Octubre CCC per estudiar i discutir aspectes diversos relacionats amb l’Art d’acció.

En concret, el debat s’organitzarà al voltant de la qüestió proposada per Carlos Tejo al catàleg del X Chamalle X, Festival de arte performática de la Universidade de Pontevedra: Per què o per què no és pertinent practicar / observar / reflexionar art d’acció avui? Intentarem abastar el concepte des d’un ampli àmbit de “pertinència”: antropològica, política, sociològica, etc.

Plantejar-se la pertinència de l’Art d’acció suposa qüestionar-se la seua eficàcia crítica i la seua funció en el context social actual. Implica un posicionament ètic / estètic que no és habitual en la major part de les disciplines artístiques.

Per què l’art d’acció no està més estudiat, almenys a les universitats, és un misteri. Com a pràctica artística només un parell de facultats de Belles Arts imparteixen cursos sobre el tema (una d’elles a València). Els teòrics de l’art ignoren una pràctica que no es regeix pel model hegemònic liberal, en el qual s’atomitza als artistes, sinó per dinàmiques comunitàries / comunitaristes, en esdeveniments on es creen els discursos col·lectius sense detriment de la producció privada.

En aquest Simpòsium es vol exercir una autocrítica ferotge i proveir-nos de materials teoricopràctics que estaran disponibles a la nostra web (a la qual remetem als interessats: https://elcolectibo.wordpress.com/2014/09/01/simposi-sobre-art-de-acció/). El Simpòsium, en què participen alguns dels artistes-gestors i teòrics més rellevants de l’Estat, s’organitza sense cap tipus de suport d’institucions o universitats, la qual cosa diu molt de l’estat de la qüestió i de la posició militant i compromesa de l’art d’acció. Una posició que a més cobra més sentit en la situació d’assetjament neoliberal que estem patint, quan les solucions passen per l’autogestió i per la resistència autònoma.

Els darrers anys s’ha popularitzat el terme “performance”, generalment per referir-se a espectacles escènics una mica estrafolaris, dominats per la imatge espectacular i l’absència de text dramàtic (les performances de discoteca, les accions de La Fura dels Baus …), o bé en intervencions igualment espectaculars, de vegades mediàtiques, en protestes ciutadanes.

Més enllà de la performance institucional i social, l’Art d’acció és un territori híbrid, entre disciplines (conviuen poetes amb músics, artistes visuals amb ballarins…), tradicionalment en els marges del sistema artístic institucional, que replanteja les relacions entre art i vida i la institucionalització de les arts. Històricament es tracta d’activitats en la tradició del Kabaret Voltaire, practicada pels anarquistes de Dadà, pròfugs de la Gran Guerra; o hereus de les accions que els anys 60 es celebraven a l’apartament de Yoko Ono a Nova York. En aquell esperit, l’art d’acció resisteix en esdeveniments públics autogestionats, on desenes d’artistes mostren el seu treball sense remuneració ni reconeixement de cap tipus.

Amb la crisi econòmica i la reaparició de microformats teatrals i d’escenaris improvisats, itinerants, a domicili o a la casa dels creadors escènics, que tant han interessat a bona part de la premsa i de la crítica, cal recordar encara que tot açò (els petits formats, els espais alternatius …) van ser i continuen sent característiques essencials de l’art d’acció dit “alternatiu”.

CAST//

El col·lectibo / Les posterioris, un colectivo de artistas e investigadores, organiza durante los días 26 y 27 de septiembre un Simposio sobre Arte de acción en el Octubre CCC para estudiar y discutir aspectos diversos relacionados con el Arte de acción.

En concreto, el debate se organizará en torno a la cuestión propuesta por Carlos Tejo en el catálogo del X Chamalle X, Festival de arte performática de la Universidade de Pontevedra: ¿Por qué o por qué no es pertinente practicar / observar / reflexionar arte de acción hoy? Intentaremos abarcar el concepto desde un amplio ámbito de “pertinencia”: antropológica, política, sociológica, etc

Plantearse la pertinencia del Arte de acción supone cuestionarse su eficacia crítica y su función en el contexto social actual. Implica un posicionamiento ético / estético que no es habitual en la mayor parte de las disciplinas artísticas.

Por qué el arte de acción no está más estudiado, al menos en las universidades, es un misterio. Como práctica artística sólo un par de facultades de Bellas Artes imparten cursos sobre el tema (una de ellas en Valencia). Los teóricos del arte ignoran una práctica que no se rige por el modelo hegemónico liberal, en el que se atomiza a los artistas, sino por dinámicas comunitarias / comunitaristas, en eventos donde se crean los discursos colectivos sin detrimento de la producción privada .

En este Simposio se quiere ejercer una autocrítica feroz y proveernos de materiales teórico-prácticos que estarán disponibles en nuestra web (a la que remitimos a los interesados: https://elcolectibo.wordpress.com/2014/09/01/simposi-sobre-art-de-acción /). El Simposio, en el que participan algunos de los artistas-gestores y teóricos más relevantes del Estado, se organiza sin ningún tipo de apoyo de instituciones o universidades, lo que dice mucho del estado de la cuestión y de la posición militante y comprometida del arte de acción. Una posición que además cobra más sentido en la situación de acoso neoliberal que estamos sufriendo, cuando las soluciones pasan por la autogestión y por la resistencia autónoma.

En los últimos años se ha popularizado el término “performance”, generalmente para referirse a espectáculos escénicos un poco estrafalarios, dominados por la imagen espectacular y la ausencia de texto dramático (las performances de discoteca, las acciones de La Fura…), o bien en intervenciones igualmente espectaculares, a veces mediáticas, en protestas ciudadanas.

Más allá de la performance institucional y social, el Arte de acción es un territorio híbrido, entre disciplinas (conviven poetas con músicos, artistas visuales con bailarines…), tradicionalmente en los márgenes del sistema artístico institucional, que replantea las relaciones entre arte y vida y la institucionalización de las artes. Históricamente se trata de actividades en la tradición del Kabaret Voltaire, practicada por los anarquistas de Dadá, prófugos de la Gran Guerra; o herederos de las acciones que en los años 60 se celebraban en el apartamento de Yoko Ono en Nueva York. En ese espíritu, el arte de acción resiste en eventos públicos autogestionados, donde decenas de artistas muestran su trabajo sin remuneración ni reconocimiento de ningún tipo.

Con la crisis económica y la reaparición de microformatos teatrales y de escenarios improvisados, itinerantes, a domicilio o en la casa de los creadores escénicos, que tanto han interesado a buena parte de la prensa y de la crítica, hay que recordar aún que todo esto (los pequeños formatos, los espacios alternativos…) fueron y siguen siendo características esenciales del arte de acción llamado “alternativo”.

simposi_web

Anuncios